La decadència des dels ulls d’un taxista il·luminat i enamorat

BHe_-ZbCUAEYBDZ

Fa temps em vaig comprar una menjadora per a ocells.

La vaig penjar al porxo del meu jardí i la vaig omplir de grans i llavors.

Era en veritat una bonica menjadora i era un espectacle veure els ocellets de prop.

Al cap d’una setmana eren ja centenars els ocells que s’aprofitaven de l’aprovisionament constant de menjar gratuït i disponible sense cap dificultat.

Després els ocells van començar a fer els seus nius sota el porxo, a la parra, prop de la barbacoa, i fins i tot sobre la taula.

A continuació va venir la caca. Estava per tot arreu.

Sobre les rajoles del porxo, sobre les cadires, sobre la taula … per tot arreu!

Després alguns ocells van començar a ser agressius. Es llançaven sobre mi i intentaven picotejar-me tot i ser jo qui els alimentava pagant el menjar de la meva butxaca.

Altres eren sorollosos i prepotents.

S’apalancaven sobre la menjadora piulant i refilant a totes hores, nit i dia, per recordar-me que omplís la menjadora si el menjar escassejava.

Al cap d’un temps no aconseguia ni tan sols poder seure en el meu propi porxo.

Així doncs, vaig decidir treure la bonica menjadora al cap de tres dies els ocells van desaparèixer del meu jardí.

Vaig fer neteja i ho vaig ordenar tot, eliminant fins i tot els nius del porxo.

Molt aviat el meu porxo va tornar a ser allò que sempre havia estat: un lloc tranquil i serè, sense cap esvalotador reclamant “el dret a menjar de franc”.

                                          44494610

Ara, reflexionem,,,

,,,

,,,

Fa anys que treballem tot el que podem per a no tenir res, sense poder tenir fills i tots els que en tenen no tenen temps per a compartir amb als seus fills i educar-los com Déu mana fruint del seu fruit de l’amor.

Les nostres empreses s’han anat al tercer món deixant al carrer a un fotimer de treballadors autòctons i el tercer món venen a la nostra societat rebentant el nostre modus vivendi ja que ocupen els llocs de treball menys qualificats a un preu més baix i instal·lant-se en el pillatge.

Fa anys que ens controlem la natalitat mentre que el tercer món augmenta sense parar entre violència i sense educació deixant-nos en minoria i per la nostra mentalitat bonista no podem competir contra la mentalitat combativa per a sobreviure de gent més desperta i amb les idees més clares que els aburgesats catalans.

Nosaltres hem obtingut amb l’esforç, el treball i sacrifici dels nostres ancestres i pares un sistema amb molts drets i avantatges socials: sanitat pública gratuïta, escoles gratuïtes, facilitats econòmiques per als menys afavorits, habitatges populars a preus molt baixos; i permetem a qui sigui que neixi aquí ser automàticament ciutadà del nostre País.

Després van arribar els immigrants il·legals a centenars de milers, que gaudeixen dels mateixos avantatges.

Per pagar les majors despeses nosaltres hem de pagar més impostos.

Els habitatges populars són oKupats per la força i ningú paga el seu lloguer.

                                    ocupas-san-lazaro-cine--644x362

Si has d’anar a un servei d’urgències d’hospital, hauràs d’esperar hores per ser atès, perquè aquests serveis estan envaïts per extra comunitaris i el metge forà no t’entendrà en el teu idioma.

                                     9970635

El teu fill a l’escola podrà tenir problemes a l’hora de menjar, perquè el menjador estarà condicionat per absurdes imposicions religioses en els menús.

S’eliminaran tots els crucifixos i no se celebrarà el Nadal per “no ferir la sensibilitat” dels estrangers, sense cap respecte cap a la nostra manera de ser, per sobre de la sensibilitat dels amos de la casa: ELS CATALANS !!

                                      970643_499550863454331_1829185136_n

La criminalitat creix, i la que s’acarnissa contra la gent feble (nosaltres) en un 75% dels casos és obra del 10% de la població (els estrangers); mentre que les presons estan tan plenes de delinqüents, amb la inestimable ajuda d’una Justícia mandrosa i ineficaç, són posats en circulació gairebé de seguida, de manera que comencen de nou a fer robatoris i assalts.

imagesc       imagesCADF17BD

I si es busca la manera de frenar aquesta calamitat vet aquí que s’alcen les veus de protesta de molts imbècils que criden contra la violació dels drets civils (dels ‘altres’, perquè els nostres drets els importen un rave a aquests mateixos imbècils).

1386799337242papeles-para-todosc4

I ara ens volen posar la jubilació als 67 i baixar les ajudes als pensionistes.

És només la meva opinió però potser ha arribat el moment per al nostre Govern per que tregui la menjadora d’ocells i faci neteja i ens protegeixi que ja és hora.

Si hi estàs d’acord fes circular aquest escrit.

Si no hi estàs d’acord, continua netejant la caca que ho fas molt bé.

  P.D.:

,,, Gràcies TN ,,,

                                                                                                   corazon

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

La virginitat buscada

imagesCA16M4P9 virginal-membrane

 Quina és la veritat ?

La veritat és que vivim defensant creences falses que ens causen dolor i sofriment, on confonem, el plaer i la diversió amb la felicitat, que creiem que cal buscar la felicitat, que hi ha alguna cosa que hem d’aconseguir per poder ser feliços, que hi ha quelcom que hem de fer, que hi ha alguna cosa que hem de tenir per poder arribar a la felicitat.

 Creences falses que ens fan comportar-nos com necis i ximples, per això patim i ens emmalaltim.

 Com ments egoiques hem estat adormits per creences, per idees i paradigmes heretats de la família, la societat, el govern, l’escola i la religió amb què naixem i creixem.

 El nostre entorn ens han programat a creure mentides basades en les pors, i d’aquesta forma ens hem convertit en el que creiem i ara som com robots tractant d’aconseguir allò pel que ens van programar, sense adonar-nos que aquesta és la trampa, estar fent coses que sens dubte ens porten al dolor i al sofriment a llarg termini.

 Cadascun d’aquests aspectes en la vida ha estat en part com un gran programa ( Matrix ) dissenyat per mantenir-nos adormits – desconnectats – fragmentats – separats de la vida – Déu – unitat – salut – pau – felicitat – harmonia – equilibri – amor que ja som i que sempre hem estat, només que les creences falses són tant fortes que ens mantenen vivint en un món d’il·lusions i mentides les quals defensem com si fossin la veritat.

 Cada ésser humà es converteix en el que creu, i creu que el que creu és la veritat, no s’adona que s’ha convertit en creences, en il·lusions, en somnis, en fantasies, a això se li diu estar adormit, ser les teves creences i creure que el que creus és la teva veritat que et sotmet, t’empresona.

 Moltes d’aquestes creences estan basades en la por, por a la solitud, por a l’abandonament, por a fallar, por a fracassar etc. Les persones fan tot el que sigui possible per fer coses per tractar de no sentir aquestes pors, busquen reconeixement, busquen fama, riquesa, parella, etc. Tractant de no sentir la soledat i l’abandonament i fem milers de coses que a la llarga no ens serviran de res.

 És a dir la majoria de les coses que fem no les fem amb el propòsit de ser lliures, bons, abundants, les fem intentant no sentir la soledat, de no sentir l’abandonament, de no sentir la escassetat, si no per no sentir la por i quedem esclaus d’aquestes pors que són les que ens controlen i defensem aquestes idees com les nostres veritats més sagrades.

 Creiem que allà fora hi ha alguna cosa o algú que ens sanarà, que ens salvarà, que ens despertarà, un guru, un polític, un extraterrestre, un messies, un àngel, una substància màgica, una fórmula, un coneixement, etc.

 La Veritat, la veritat és que estem sent el que creiem, el que pensem, el que fem, el que diem en l’aquí i l’ara, en aquest etern present en què estàs llegint aquest escrit, saps, no hi ha passat, no hi ha futur, la nostra felicitat és aquí i ara en aquest precís moment, només que no podem sentir perquè inconscientment estem divagant en les nostres falses creences, en les nostres falses idees i paradigmes.

 Per poder adonar-te, i tornar a sentir el que realment ets, és important que comprenguis que des de nen vas començar a divagar en els teus pensaments, en les teves creences, en les teves idees i et vas identificant i convertint-hi, ara només sents que ets aquestes creences, aquestes idees. Però saps una cosa? Tu no ets teves creences, no ets teves idees, no ets el teu passat, no ets les teves memòries. Hi ha una part de tu, total i neta, neutra, prístina, pura, sense contaminar, si aconsegueixes sentir-te des d’aquesta part de tu, coneixeràs la veritat i la veritat et farà lliure, lliure del dolor, lliure de preocupacions, sense complicacions.

1512851_10202226877587124_1449616813_n

Per cert, el Rei Blanc està compinxat amb el Negre i jo no entrego la carta ni hòsties en vinagre

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Oracions digerides per un mestre il.luminat

va
tarjeta_de_la_vela_y_de_la_serpiente-r76f6450e632c4b71856876752d5e3436_xvuat_8byvr_324
Tot bon cristià ha d’inclinar més a salvar la proposició del proïsme que a condemnar

No satisfà el saber molt, sinó el sentir i assaborir internament de les coses

Al final tindrà part amb mi en la victòria com l’ha tingut en els treballs

No només cal resistir l’enemic , sinó també vèncer

Reconèixer que tot ens ve de Déu

En una cosa aliena no posem niu

Trobar Déu en totes les coses

Només desitjant i elegint el que més condueix per a la fi que som creats

Que no sigui sord a la seva crida

Dóna’m el teu amor i gràcia que això em basta

L’amor s’ha de posar més en les obres que en les paraules

Com més la nostra ànima es desenganxi de les coses , més a prop estarà del nostre Creador

En temps de desolació , mai fer canvis

Posar tots els mitjans com si tot depengués d’un, però confiant totalment en Déu , perquè tot depèn d’ell

L’home ha estat creat per lloar, fer reverència i servir Déu nostre Senyor

Cal buscar i trobar la voluntat de Déu

En tot estimar i servir

Estimar Déu en totes les coses , i a totes les coses

Què he fet per Crist , que faig per Crist , què he de fer per Crist ?

Que la Mare de Déu ens posi amb el seu Fill

A la Major Glòria de Déu

Cerca de MÉS … servir on hi ha MÉS necessitat , on el bé sigui MÉS universal … metes grans

Entrem per aprendre , sortim per servir.

Ser home i dones per als altres

Ser contemplatiu en l’acció

” Hem d’estar sempre disposats a creure que el que ens sembla blanc és en realitat negre , si la jerarquia de l’ Església així ho decideix . ”

” El senyor no us mana que feu coses en detriment de la vostra persona, abans vol que en goig d’ell , visqueu donant les coses necessàries al cos ”

” La renúncia de la voluntat pròpia val més que ressuscitar als morts . ”

“No tenir moderació moltes vegades és causa de que el bé es converteixi en mal i la virtut en vici . ”

” L’examen de consciència és sempre el millor mitjà per cuidar bé l’ànima ”

” Qui evita la temptació evita el pecat ”

” Aconsegueix l’excel·lència i comparteix-la”

1011886_662328460447134_615256213_n

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Islam, modernitat, democràcia i Israel.

shlomo-ben-ami_470x350

Shlomo Ben Ami: “Des de fa temps veig una afinitat entre els pobles català i israelià”

L’exministre d’Exterior d’Israel i dirigent laborista remarca que, després del cop d’Estat d’Egipte, el seu és l’únic país occidental “envoltat d’Estats fallits”

L’exministre d’Exteriors israelià i dirigent laborista d’aquell país, Shlomo Ben Ami, ha afirmat avui a Barcelona que des de fa temps observa “una afinitat” entre els pobles català i israelià, i entre els seus dirigents polítics. “No només amb el centredreta català, sinó també en l’esquerra”, ha precisat. Ben Ami ha fet aquesta clucada d’ull a Catalunya, quan se li ha preguntat en un dinar al fòrum Barcelona Tribuna per com veurien Israel i Palestina la independència de Catalunya. L’exambaixador ha seguit el criteri diplomàtic de no pronunciar-se sobre hipòtesis, però hi ha afegit la reflexió.

Ben Ami, gran coneixedor del Pròxim Orient, ha advertit en la seva intervenció, que hi ha països àrabs en risc de “desintegració”, amb la guerra civil a Síria, el cop d’Estat a Egipte i la resposta que dóna el Govern turc a les protestes ciutadanes. ”La possible desintegració d’alguns països en regnes de taifes no és impensable”.

“Alè a Al Qaeda”

Després de certificar que, en un escenari de “caos a la libanesa, Iran sap funcionar molt bé”, ha destacat que Israel podria abandonar la seva actual política de braços creuats i fer un viratge en la seva estratègia, cosa que no ha concretat. L’exministre ha diagnosticat que la caiguda del president egipci Mohammad Mursi “dóna alè” Al-Qaida, ja que els fonamentalistes veuen reforçat el seu argument que la democràcia és incompatible amb les polítiques islamistes.

Per tot això, Ben Ami ha recordat que Israel és avui l’únic país occidental “envoltat d’Estats fallits”, en un context cada vegada més complicat al Pròxim Orient, on Estats Units ha perdut influència a nivell regional després de les guerres de l’Iraq i l’Afganistan.

Mentre Jordània viu una situació precària, amb una estabilitat condicionada a la presència militar dels EUA, el diplomàtic ha conclòs que la crisi egípcia no és gens bona per a l’estabilitat del Pròxim Orient: “Un Egipte debilitat i en fallida és restar a una regió que ja de per si probablement és la més disfuncional del planteta”. A la pregunta sobre la validesa del ‘xoc de civilitzacions’ teoritzat per Samuel Huntington fa 20 anys, Ben Ami no li ha donat la raó: “Possiblement, hi ha un xoc entre cultures, però no crec que aquesta sigui la raó de totes les guerres”.

“Sense convertir-lo en una qüestió fonamental, l’Islam té problemes en el seu encaix amb Occident, que no venen d’avui”, ha destacat.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Argument de la pel·lícula

7200_10151497967863718_1804421392_n

ETAPA 1: INFILTRACIÓ

Musulmans comencen mudar-se a països no musulmans en nombre creixent i el començament dels conflictes culturals són visibles, encara que sovint subtils.
En la primera onada de migració als no Musulmans al país “amfitrió”. Crida a la tolerància humanitària de la societat d’acollida.
Intents de retratar l’Islam com una pacífica i els musulmans com a víctimes de la incomprensió i el rac…isme (tot i que l’Islam no és una “raça”).
Alta taxa de natalitat dels musulmans al país amfitrió augment de la població musulmana.
Les mesquites s’utilitzen per difondre l’Islam i no els agrada la pàtria i la cultura d’acollida.
Crides a criminalitzar la “islamofòbia” com un crim d’odi.
Accions legals per la discriminació percebuda.
Ofertes de “diàleg interreligiós” per adoctrinar als no musulmans.

Quants països estan patint la infiltració islàmica? Un? Un grapat? Gairebé totes les nacions? El “lideratge” islàmic dels Germans Musulmans i altres que volen dissoldre la sobirania de cada nació i reemplaçar-la amb la imposició global de la llei xaria islàmica. La xaria, basat en l’Alcorà i els hadices sira, condemna la llibertat i prohibeix la igualtat i és incompatible amb les lleis de totes les nacions occidentals. Com l’autor i historiador Serge Trifkovic explica:

“La negativa de la classe d’elit occidental per protegir les seves nacions de la infiltració jihadista és la major traïció de la història.”

ETAPA 2: CONSOLIDACIÓ DEL PODER

El país amfitrió satisfà als immigrants musulmans les demandes d’allotjament en matèria d’ocupació, educació, serveis socials, el finançament i els tribunals, etc.
Augments o proselitisme, l’establiment i el reclutament de cèl•lules gihadistes.
Els esforços per convertir els segments marginats de la població a l’Islam.
Esforços revisionistes d’islamitzar la història.
Esforços per destruir l’evidència històrica que revelen cert islamisme.
Augment de la propaganda anti-occidental i la guerra psicològica.
Esforços per reclutar aliats que comparteixen objectius similars (comunistes, anarquistes).
Intents d’adoctrinar els nens a punt de vista islàmic.
Augment dels esforços per intimidar, silenciar i eliminar els no musulmans.
Esforços per introduir lleis de blasfèmia i odi per tal de fer callar les crítiques.
A continuació centren en l’ampliació de la població musulmana, augmentant els naixements i la immigració musulmana.
Ús d’organitzacions benèfiques per reclutar partidaris i fons de la gihad.
Esforços encoberts per aconseguir la destrucció de la societat d’acollida des de l’interior.
Desenvolupament de la base política musulmana a la societat d’acollida no musulmana.
Xarxes de finançament islamista, fons de creixement polític, l’adquisició de terres.
Assassinat altament visible de la crítica dirigida a intimidar l’oposició.
La tolerància dels no musulmans disminueix.
Una major demanda d’adoptar una conducta islàmica estricta.
Subministrament clandestí d’armes i explosius en llocs ocults.
Manifesta indiferència / rebuig de l’ordenament jurídic de la societat no musulmana, la cultura.
Els esforços per soscavar i destruir la base de poder de les religions no musulmanes, incloent i especialment Jueus i Cristians.

Hi ha un patró aquí? Theo van Gogh és assassinat als Països Baixos per ‘insultar’ a l’Islam, l’Organització de les lleis a les exigències de la Conferència Islàmica “anti-blasfèmia” a través de les Nacions Unides; França s’incendia regularment per ‘joves’ (llegiu musulmans), l’augment de ( des) crims d’honor … la negació de l’Holocaust … antisemitisme … engany novament els principis de l’Islam, l’odi cap als cristians i els Jueus i els hindús i els budistes. El patró de la vista de tots és l’augment de la intolerància islàmica i la jihad encoberta / cultural per a les societats d’acollida referits en nom de la Sharia per eliminar la sobirania d’acollida i substituir-la per la llei xaria islàmica. La llei Sharia que condemna a la llibertat terrenal i la llibertat individual, que prohibeix la igualtat entre les religions i entre els sexes, que rebutja el concepte de les nacions fora de la casa mundial de l’Islam, el de donar al Islam.

ETAPA 3: OBRIR LA GUERRA / LIDERATGE I CULTURA

La violència oberta per imposar la llei Sharia i les restriccions culturals associats, el rebuig del govern amfitrió, la submissió d’altres religions i costums.
Esforços intencionals per soscavar el govern i la cultura d’acollida.
Actes de barbàrie per intimidar els ciutadans i fomentar la por i la submissió.
Esforços encoberts per provocar el col•lapse econòmic de la societat.
Tota oposició té un repte ja que serà eradicada o silenciada.
Execució en massa dels no musulmans.
Neteja ètnica generalitzada per les milícies islàmiques.
Rebuig i el desafiament de les lleis seculars societat d’acollida o la cultura.
Assassinat dels “moderats” dels intel•lectuals musulmans que no donen suport a la islamització.
Destrucció d’esglésies, sinagogues i altres institucions no musulmanes.
Les dones són més restringides d’acord amb la llei islàmica.
La destrucció a gran escala de la població, assassinats, bombardejos.
Enderrocament del govern i la usurpació del poder polític.
La imposició de la xaria

ETAPA 4: La totalitària “Teocràcia” ISLÀMICA

L’islam es converteix en l’única ideologia político-religiósa-jurídica-cultural.
La xaria es converteix en la “llei de la terra”.
Tots els drets humans no islàmics cancel•lats.
Esclavitud i el genocidi de la població no musulmana.
La llibertat d’expressió i de premsa eradicada.
Totes les religions diferents de l’Islam, estan prohibides i destruïdes.
La destrucció de totes les proves de la cultura no musulmana, les poblacions i els símbols al país (Budes, llocs de culte, l’art, etc.)

La Casa de l’Islam (“pau”), donar al Islam, inclou a les nacions que s’han sotmès al domini islàmic, a l’ànima de trituració, la llibertat que condemna, la llei discriminatòria de la Sharia. La resta del món a la Casa de la Guerra, Dar al-Harb, perquè no se subjecten a la Sharia, i existeix en un estat de rebel•lió o guerra amb la voluntat d’Allah. ” Cap estat no musulmà o dels seus ciutadans són “innocents”, i segueixen sent objectius viables de guerra per no creure en Allah. Els cristians, jueus, coptes, hindús i zoroàstrics pobles del món han patit sota la subjugació per segles. El dhimmi els tenen prohibit construir cases d’adoració i reparació, paralitzats economicament per la pesada jizya (impost), humiliats socialment, legalment discriminats, penal específica i general, mantenir-se en un estat permanent de debilitat, la por i la vulnerabilitat islàmica dels governs.

Cal tenir en compte que les conversions forçades (Egipte) i l’esclavitud (Sudan) estan sent reportats. Els homosexuals han estat i són penjats a la plaça pública a l’Iran. Les nenes es casen forçades amb homes grans. Els apòstates són amenaçats de mort. Assassinats i mutilacions facials per “honor” són la rutina. Les dones són legalment ciutadans de segona classe, encara que els homes musulmans insisteixen que estan “ben tractades” a Occident. Aquestes manifestacions més òbvies poden distreure l’atenció d’altres menys evidents, com la falta d’investigació intel•lectual en la ciència, l’abast limitat de l’escriptura, gairebé inexistent art i la música, l’ús i l’abús sexual dels joves i les dones, i el menyspreu per la realització persona, l’alegria i la sorpresa. Mira als ulls d’una recent casada nena de 12 anys d’edat per veure les conseqüències de la privació moral generat per l’Islam.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Omplir Catalunya i Alta Traició a la Pàtria

130128_MuslimBrotherhood

Estic aquí avui perquè les nostres elits liberals han traït els nostres països a l’Islam.

Fa 42 anys, el polític britànic Enoch Powell va fer el seu famós discurs “Rius de Sang” en què va afirmar que “la funció suprema de l’art de governar és contrarestar el flagel evitable.” Els nostres polítics d’avui “Avui fan exactament el contrari: Promouen activament un mal evitable.

Fa vuitanta… anys, un home, Winston Churchill va ser molt clar sobre la prevenció d’un mal clar i present, Herr Hitler i els nazis. Però Churchill era una veu solitària clamant contra l’onada d’apaivagament, i la carnisseria que es podrien haver evitat, es va celebrar amb intensitat redoblada.

Europa es troba ara en una situació similar. Islam creix demogràfica i territorial militant mentre se li presenta com una “religió de pau” pels polítics covards i arribistes tipus com aquells que van apaivagar a Hitler.

Per Winston Churchill, l’Islam no és una religió de pau. El va descriure com una religió de sang i guerra. Qualsevol persona que tingui coneixement de la fundació i la història de l’expansió islàmica sap que aquesta és la veritat.

Mohammed era un senyor de la guerra. I es va destacar. Ell va derrotar militarment i va convertir la majoria de les tribus paganes i cristianes de la Península Aràbiga. Després de la seva mort, l’Islam es va estendre ràpidament per l’espasa, va derrotar a les antigues civilitzacions i va envair continents.

Avui en dia, l’Islam a Europa, és a Occident, i té a ma el que sempre ha desitjat: La dominació islàmica total. I si ens resistim, utilitzen el terror contra nosaltres.

Tanmateix, els nostres polítics traïdors segueixen parlant d’una “religió de pau” i ens diuen que si ens neguem aquesta fantasia i ridícula idea i en lloc de triar a creure el que Churchill va dir de l’Islam que és una religió de sang i la guerra, estarem ficats a la presó.

Per descomptat, l’Islam no és una religió de pau. El seu fundador va ser un guerrer, i la més alta distinció que s’atorga a un musulmà és la promesa de les hordes de hurís perfumades i sexe per sempre en l’altra vida que no mereix actes de bon samarità (tipus com el sexe que tenen amb les turistes borratxes assaltades a zones d’oci nocturn europees), però en morir com un màrtir en lluitant per difondre l’Islam imperialista.

Islam literalment significa submissió. Quina classe de religió se li dóna el nom de la presentació?
Ells quan resen es sotmeten a algú més gran que ells.

L’Islam divideix el món en dues esferes: la Casa de l’Islam (submissió) i la Casa de la Guerra. Quina classe de religió es defineix a si mateixa mitjançant la conquesta militar?

Tanmateix, els nostres líders ens diuen que no podem criticar l’Islam perquè és una religió, mentre que l’Organització de la Conferència Islàmica està treballant amb la connivència de les Nacions Unides per prohibir la crítica d’ Islam.

Però l’Islam és més que una religió. És una política legal, social i estructural que domina completament la vida d’un musulmà devot, i de pas també vol dominar les vides de tots els devots no musulmans.

Islam és profundament intolerant i profundament antidemocràtic. Ell no creu en lleis promulgades pels homes en una democràcia les i preferix adherir-se a la paraula absoluta de Déu tal com ha estat interpretat per un desert d’analfabets del segle setè.

Els nostres polítics han importat aquesta ideologia intolerant i anti-democràtica en les democràcies liberals d’Occident, llavors s’atreveixen a criminalitzar-nos quan ens oposem!

Però, com no criticar l’Islam? Els nostres polítics poden realment protegir a l’Islam com una religió, posant-la fora de l’abast de la llei?

Quan els homosexuals els pengen de grues, és aquest l’Islam polític en l’acció o és l’Islam religiós? Quan les dones adúlteres són enterrades fins a les seves espatlles i apedregades fins a la mort, és l’Islam polític o és la religió de l’Islam? Quan els musulmans que volen abandonar l’Islam són condemnats a mort, és l’Islam polític o religió de l’Islam? Quan les dones i les nenes són assassinades pels seus marits, pares i oncles per preservar l’honor de la família, és l’Islam polític o religió de l’Islam?

Si es tracta d’Islam polític ha de denunciar la crueltat i la barbàrie. Si la religió és l’Islam, com no la condemnem també? El que està malament està malament i el que és una barbaritat és una barbaritat i no pot quedar exempt de les crítiques d’ocultar-se sota la paraula “religió”.

En criminalitzar la llibertat d’expressió, els dirigents socialistes mostren la seva ambició dictatorial. La llibertat d’expressió és el segell distintiu d’una societat lliure. Esborrar-la és un acte totalitari particularment greu que la llibertat és la nostra única defensa en l’oposició pacífica a la ideologia totalitària islàmica estrangera.

Espero que entenguis la ironia de la situació. Protegir i promoure la ideologia totalitària estrangera, els nostres líders estan disposats a utilitzar mètodes totalitaris nacionals per impedir la defensa de la nostra democràcia i la llibertat.

L’Oest està en conformitat amb el Conveni Europeu de Drets Humans. Però no l’Islam. En el seu lloc, es va signar la Declaració del Caire sobre els Drets Humans en l’Islam.

I tenen una limitació molt important en cas de conflicte entre la xaria i els drets humans, endevinin què guanya? La llei Sharia té prioritat sobre els drets humans.

És com si un signatari de la Convenció de Ginebra, d’assassinar i torturar els presoners de guerra, podria escapar-se d’un judici per crims de guerra perquè “és part de la seva religió. ”

Quan els polítics diuen que l’Islam és una religió de pau i deixen que els musulmans imposen les seves lleis aquí, la Unió Europea i les Nacions Unides, a continuació, els nostres polítics traeixen a el seu país i la seva gent. És un acte d’alta traïció.

“Podem cometre un acte de traïció a la pàtria en temps de pau? “Alguns pregunten. Però, estem realment sols?

No ens veiem a nosaltres mateixos com estar en guerra amb l’Islam, però l’Islam es considera a si mateix en guerra contra nosaltres.

I aquesta guerra és la que estem perdent. En termes de territori, la població, la política i la democràcia.
De fet, aquesta guerra és un atac en dos fronts. Al costat de l’Islam radical, la traïció de l’altre a l’esquerra.

Es requereix dels nostres fills per celebrar el multiculturalisme i l’Islam, sense dir-los la veritable història de la violenta Islam expansionista.
Per contra, es diu que la seva pròpia història, la religió, la cultura, les seves tradicions, la seva pròpia existència és només una lletania de l’imperialisme, el racisme, l’assassinat i l’esclavitud. Aquesta és una de les tècniques psicològiques eficaces i el seu objectiu és fer que l’enemic indefens, o per citar Alexander Solzhenitsyn, “per destruir un poble, primer hem de destruir els seus arrels.”

Un govern que sotmet a la seva pròpia gent, els seus propis fills, és un govern que clarament mereix ser enderrocat.

Algú pot realment sostenir un govern que diu que afalaga l’invasor estranger, mentre que tirant de les defenses psicològiques i jurídiques dels seus propis ciutadans és un govern que no seria culpable d’alta traïció?
Ara arribem a la part més brillant d’aquest monòleg depriment, perquè en aquest moment de la batalla, anem. A poc a poc, és cert, però constantment, i jo no crec que ningú ens pot aturar.

Geert Wilders a Holanda, René Stadtkewitz Alemanya, la popularitat sobtada obliga a Angela Merkel per fer un gir de 180 graus i denunciar el multiculturalisme.

Els Demòcrates de Suècia, Heinz-Christian Strache a Àustria, el Partit del Poble Suís, i a Anglaterra, on s’espera un moviment polític que es farà càrrec de la Lliga de Defensa anglesa, que està creixent ràpidament i que fins i tot ja fa moure a Càmeron i la seva Reina.

I aquest creixement només es pot accelerar. Cada vegada més persones s’han adonat de la naturalesa de l’Islam i la profunditat de la traïció dels dirigents de l’esquerra, i el més important, en la mesura que les persones perdin la por de ser cridats racista – aquesta etiqueta l’han creat especialment per a nosaltres i eliminar qualsevol resistència contra un invasor racial designat que utilitza el tema racial com a arma en contra de nosaltres.

De fet, mira de prop l’etiqueta de “racista” ara. No ets racista per defensar el nostre país contra una amenaça clara i creixent. No ets racista per defensar la nostra cultura, el patrimoni i les tradicions. No ets racista per intentar assegurar un futur democràtic per als nostres fills i els nostres néts.

Si decideixés no defensar la seva cultura, el seu país i un futur democràtic per als teus fills, llavors vostè ja està mort. Vostè pot adorar els ídols “antiracistes” dels altres tant com a tu el teu, però això no treu el que jo us he dit: traïdors.
Vostè és un traïdor al seu país, un traïdor a la seva cultura, i un traïdor al seu fill.

I una altra vegada ets un veritable racista, racista genocida. En tan sols una generació, els joves europeus nadius es convertiran en una minoria al seu propi país, si la immigració massiva i la creixent població de musulmans continuen a aquest ritme.

Es pot dir educadament immigració de reemplaçament. Més clarament, això es pot dir un genocidi sense sang.
Les Nacions Unides és molt clara en aquest punt. La definició de genocidi és la següent, i cito:

“Article 2: En el present Conveni, el terme genocidi s’entén tot acte comès amb la intenció de destruir, total o parcialment, a un grup racial o religiós nacional, ètnic,.”

Hem estat traïts.

Un dels aspectes més tristos d’aquesta traïció és l’efecte dels nostres veterans, tots els que van lluitar pel seu país i que són encara una memòria viva.

Castella i Catalunya es van forjar a base de lluita comuna colze a colze i quan guanyàvem una mica de terreny el afiançàvem amb línies de pedres amb castells de fixació per la nostra supervivència contra un enemic potent. L’islam que va créixer a l’Aràbia Saudí i que ens va fer córrer fins la meitat de l’actual França.

“Sento una profunda tristesa de pensar dels joves que he conegut que han donat les seves vides per una causa en què creien. Sovint penso, si aquests joves van tornar i ara caminen en els seus llogarets, pobles, i el que hem vist succeir, dirien que hem estat traïts “.

Sí senyor, van ser tots traïts, i tot el que els esquerrans, socialistes i verds, cal reconèixer el que han fet.

Així que facin un passeig en les seves ciutats, els seus pobles, i veure a centenars de milers de tombes, com un testimoni del sacrifici fet pels joves, pel que es pot viure avui en llibertat en una democràcia.

Vas haver d’aprendre que no és una simple traïció, sinó una traïció triple:
La traïció de tots els nostres familiars que van lluitar per la nostra llibertat,
La traïció de la meva generació, que amenaça amb empresonar si defensem el llegat de la nostra llibertat, i
La traïció dels nens no nascuts, que, llevat que no aturem les tendències immediatament, heretarà un país devastat per l’odi tribal i religiosa, que serà, inevitablement, una enorme escala continental de guerra multicultural que s’assemblarà el conflicte iugoslau a una lleugera escaramussa.

I, per descomptat, és la completa traïció de la llibertat i la democràcia.
En efecte, la llibertat i la democràcia no apareixen per art de màgia. S’han desenvolupat en més de 2.500 anys, amb arrels en l’herència grecoromana i judeo cristiana, i va ser defensat amb sang i el sacrifici.

La democràcia i la llibertat són possessions personals que els socialistes tindrien a la seva discreció, sense el nostre consentiment, en benefici dels descendents dels guerrers del desert amb vida al segle setè, i jutjar el nostre compromís amb la democràcia com una mera debilitat per utilitzar contra nosaltres.
No culpo l’Islam. Els islamistes són exactament el que es requereix en el seu llibre.

Però jo culpo als nostres polítics. Hi ha dos bàndols d’aquesta guerra de la civilització, i els nostres polítics són al camp de l’enemic.

Així que els dic:

Disposes de les palanques del poder en aquest moment, però d’elles fas una ascensió irresistible. Creus de debò que es pot seguir fent el que li fas fer al teu poble, amb un impacte en el seu futur segur?

Pot anul•lar, si ho desitja, simplement posant els interessos del seu poble abans que els del Islam.

Però no ho fa, no? Així que ens posa en una mala posició. Si no fem res, hem d’acceptar que els nostres fills viuran un dia sota el jou de les lleis de la Sharia.

I si no fem alguna cosa, llavors serà, per definició, una revolució. Però no som nosaltres els que l’han volgut. Es tracta de vostè. La majoria de nosaltres estàvem disposats a tallar la gespa, anar a treballar i pagar els nostres impostos.
Ens has fet revolucionaris. El seu comportament demostra que vostè té més por de l’Islam que nosaltres, però deixin-me dir-los això, tots vostès, mentiders i traïdors arribistes socialistes:

Vostè té el poder ara, però dins d’una dècada tindrem el poder i us demanarem comptes. La obtindrem en una cort d’estil Nuremberg, on serà jutjat per traïció a la pàtria, on serà jutjat per crims contra la humanitat, i per primera vegada en anys, la humanitat seran els vostres jutges.

DEMANO A L’ESGLESIA CATÒLICA QUE DEFENSI ELS SEUS I QUE VAGI DE LA MA DEL POBLE JUEU D’ISRAEL EXEMPLE DE SUPERVIVÈNCIA

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

El Modern Cavall de Troia que ens desfarà.

imagesCA16M4P9imagesCA78SLOR314501_4198657693089_784608634_n.jpg

Cadascú a casa seva i Déu en la de tots

La islamització planificada de les nostres llars

En les últimes dècades, les mesquites han esquitxat cada vegada els paisatges de les ciutats i pobles d’Amèrica i Europa, amb mega-mesquites sovint eclipsant adjacents centenàries esglésies, majoritàriament de cristianes regions. Escoles o acadèmies islàmiques i una sèrie d’organitzacions musulmanes s’han convertit en omnipresent en tot l’Occident.

Mentrestant, els nord-americans i els europeus han fet innombrables adaptacions per les demandes musulmanes. S’han inclòs els banys de peus, d’alts decibels, cinc vegades al dia les crides a l’oració; segregar la gimnàstica masculina-femenina i horari de la piscina de natació; aliments halal; dispensacions lloc de treball per al maneig de productes de carn de porc i de direcció femenina i les cobertes de la cara, i sales d’oració especials, públiques.
A més, transaccions financeres que compleixen amb la Llei Divina, la d’expurgar de l’ofensiva retrats de Mahoma o representacions imaginàries de personatges àrabs que connotar “Al•là” juraments oficials en l’Alcorà en lloc de l’habitual Bíblia, la neutralització de la llengua oficial descriptiva sobre els islamistes i la gihad, la revisió dels anomenats continguts ofensius en les pel•lícules i programes de televisió, l’eliminació de les representacions dels porcs de l’opinió pública esfera, i moltes altres aculturacions a súpliques musulmanes han estat tots realitzat en el servei de respectar les creences i pràctiques religioses musulmanes.

Per a aquells que en les democràcies occidentals, aquestes accions apareixen amb capacitat, en la superfície, per ser poc més que gestos civils innocents, respectant la necessitats d’una religió que creix enmig d’ells i donar la benvinguda a una nova addició a seva orgullosa tradició multicultural. Molts occidentals són felicitats per la seva inclinació liberal, la seva tolerància i la seva actitud oberta.

No s’adonen que aquest patró estratègic de la demanda forma part d’una
insidiosa proscripció, de 1.400 anys d’edat, per als musulmans, que s’origina en el Alcorà i la Sunna, els fets de Mahoma. És l’hègira o doctrina immigració. Seguint el model de la migració de Mahoma de la Meca a Medina, aquest la immigració no és un gresol romàntic en què els nouvinguts busquen amb gratitud oportunitats per a una vida millor en llibertat i lliurement oferir el seu talent i lleialtat en benefici de la seva nova pàtria. És immigració per l’expansionisme islàmic emprant separatisme ètnic per guanyar estatus especial i els privilegis al país d’acollida. Hijra és la immigració dissenyada per subvertir i sotmetre les societats no musulmanes i aplanar el camí per la eventual islamització total.

En el seu llibre convincent, “Modern Day Trojan Horse: The Islamic Doctrine of Immigration” El Cavall de Troia Modern: La Doctrina Islàmica Moderna de la Immigració, autors Sam Solomon, ex professor de Dret xària i convertir-se al cristianisme, i Elias Al Maqdisi, expert en ensenyament islàmic, expliquen la migració de musulmans a Dar-al-Harb, la “terra de guerra “, com un edicte religiós amb base a la doctrina islàmica. Ells especifiquen el procés pas a pas d’aquest 1400 anys d’edat, l’estratègia de conquesta. És una estratègia de transició que caracteritzen com el pas més important en la difusió de l’Islam i la preparació per a la gihad. Des de la seva cura delineant el tractat sobre l’hègira, és evident que la migració en conjunt amb conquesta militar comprenen els subjecta llibres de l’expansionisme islàmic.

Salomó i Al Maqdisi revisen les fases de l’hègira i la seva llei jurídica o fonament jurídic en la doctrina islàmica. Sota la coberta de taquiya o engany, la metodologia pas a pas del procés de migració està dissenyat per sotmetre, llavors, sotmetre a la cultura del país amfitrió, que va culminar amb l’aplicació de la Llei Divina.

La fase d’inici de la islamització en general inclou activitats fonamentals per la construcció d’una presència física. Consisteix en convocatòries públiques a l’oració; fundació d’escoles, biblioteques i centres de recerca, i l’ensenyament de la cultura Àrab accions que semblen ser raonables i respectables requisits necessaris per a donar suport a la presència d’una infraestructura de fe.
En aquest punt de l’Hègira, es permet als musulmans a participar en haram, o accions prohibides, per la necessitat d’establir i potenciar la umma o comunitat musulmana. Normes alcoràniques tals com la prohibició de amistat amb els infidels estan suspesos mentre que els objectius de futur Islamització es posen sistemàticament en el seu lloc. En la seva fase inicial, el Hijra passa l’escrutini per part d’Occident, els ciutadans veuen erròniament la migració, principalment econòmica un pelegrinatge per una vida millor.

Salomó i Maqdisi examinen l’estratègia integral que s’inicia amb l’establiment de la comunitat o umma musulmana. La mesquita esdevé el focus de l’energia, una base estratègica i el centre de totes les activitats. Expliquen com, en aquesta fase embrionària, una prioritat és l’exploració per a nouvinguts per ampliar i enfortir la comunitat musulmana ja existent. Els líders musulmans ofereixen assistència sol•lícita i suggeriments útils per a les escoles, l’habitatge, la mesquita culte, mercats halal i altres serveis per congraciar-se amb els nou arribats i portar-los a la comunitat musulmana local. Agents locals de mesquites, sempre alerta per als nous immigrants i conversos potencials per participar en formes subtils d’adoctrinament i la policia local musulmana.

Aquesta primera etapa d’establir la mesquita com a centre de la llei islàmica local, la vida i les activitats se’ls considera erròniament pels no musulmans com merament la benigna construcció de llocs de culte. El seu veritable objectiu escapa a l’atenció, el de establir fermament una identitat musulmana no integrada amb propòsit d’avançar en l’objectiu de la islamització.

Una vegada que la consolidació de la comunitat musulmana es produeix sota el radar, la lluita decidida per l’estatus especial i xaria segueix. Com dicta la Alcorà i la Sunna, la segregació dels no musulmans és un resultat natural de la avanç de l’Hègira.

Canvis visibles comencen a ser evidents a mesura que la població musulmana arriba cada vegada més a una massa crítica. Amb el temps, el codi de vestimenta, sovint comença amb un hijab en enclavaments segregats i avançar cap a la cobertura completa d’un neqab en l’esfera pública, separa les dones musulmanes dels homes i de les dones no musulmanes. Amb el temps, ja que la població d’acollida es va familiaritzant amb ells, creuen que els requisits de la pietat religiosa, les demandes es fan per la segregació en instal•lacions públiques, en el lloc de treball i a les escoles i universitats. Les comandes de menjar halal,les transaccions financeres compatibles amb la xaria i l’addició de festes musulmanes a calendaris públics més elevar a la comunitat musulmana amb un estatut especial pel que la fa independent i diferent.

Totes les demandes es presenten inicialment com benignes intents per acomodar les necessitats religioses dels musulmans devots. Qualsevol acció per suprimir-la són per denunciar la discriminació religiosa. Als Estats Units, les sol•licituds de piscina independent i hores de gimnàs per als homes i dones musulmanes, les demandes de fotos d’identificació de llicències per a les dones que porten hijab i la negativa a manipular els productes de carn de porc o del vestit immodest al lloc de treball han aparegut.
En aquest punt, els representants de la comunitat musulmana sovint treballen en cooperació amb el govern amfitrió per aconseguir un canvi. Com Salomó Maqdisi va explicar, la idea és aconseguir que la societat d’acollida acostumada a edificis musulmans, costums, dies de festa, vestit i alimentació. Els nouvinguts són encoratjats pels dirigents musulmans que esdevinguin ciutadans de la societat d’acollida a votar càrrecs polítics afins a l’Islam per augmentar la influència de la umma.

A nivell universitari, els estudiants són adoctrinats per esdevenir defensors de l’Islam, participar en activitats interreligioses i actius al proselitisme a favor de la gihad i Palestina. Els professors no musulmans es demanen a través zakat o pagaments per presentar cursos favorables a l’Islam i escriuen i parlen públicament per promoure l’Islam. El bequeathal pel príncep saudita Al-Ualid bin Talal va donar $ 20 milions de dòlars per a centres d’estudis islàmics a la Universitat de Harvard i Georgetown respectivament, va ser un gest per assegurar la promulgació de la investigació positiva, publicacions i presentacions cap a l’Islam.

A “Modern Day Trojan Horse”, assenyalen Salomó i Maqdisi que a mesura que els musulmans guanyen poder i massa al país amfitrió, la consolidació de la identitat es produeix, així com l’enfortiment de la seva infraestructura de mesquites, escoles, clubs, organitzacions i mitjans de comunicació. La doctrina de taquiya està fermament en el seu lloc com Musulmans s’amaguen darrere dels dictats de la seva devoció religiosa i busquen canvis culturals a la terra dels no musulmans o kuffar. En aquesta fase més avançada, es fan intents per silenciar els opositors i guanyar-se el favor. L’ús assenyat de zakat suscita opinions favorables dels musulmans i l’Islam de
polítics, representants dels mitjans de comunicació i altres organitzacions.
Per exemple, en l’últim parell d’anys als Estats Units, les paraules, “Jihad” i “feixisme islàmic”, s’han esborrat del lèxic de funcionaris del govern i les paraules, “islàmic” i “terrorisme”, poques vegades són aparellat. A Europa, que està més avançada en aquest procés és perillosa, un exemple és el materialitzat assassinat del cineasta Theo Van Gogh, que va produir una pel•lícula sobre la subjugació de la dona a l’Islam, amb amenaces de mort contra el Parlamentari holandès Geert Wilder per la seva oberta crítica de l’Islam.

Com la islamització de la cultura d’acollida continua a bon ritme, comencen els preparatius per a l’aprenentatge de les habilitats necessàries per a la jihad. Jihadistes joves poden viatjar als seus països d’origen per a la posterior adoctrinament i entrenament de terroristes. Aquest desenvolupament s’ha observat en les comunitats musulmanes somalis a Minnesota i Tennessee. Joves musulmans han desaparegut a Somàlia per cita amb Al Shabaab, un grup terrorista vinculat a Al-Qaida.

A mesura que la comunitat musulmana resident es torna més establerta i comença a tenir un poder considerable en l’àmbit polític, la pressió és exercida als polítics que permeten que els tribunals de justícia la xaria a canvi de vots musulmans.
Això és molt evident a la Gran Bretanya, on els sistemes paral•lels de jurisprudència legal coexisteixen actualment. Habitants musulmans del país d’acollida són pressionats per seguir la llei xaria en lloc del sistema legal vigent.
Diversos recents decisions judicials dels jutges no musulmans a Europa tenen com a referència la llei xaria com a norma per als veredictes sobre els musulmans.

Això pasa on la intensitat dels avenços hijra, l’aparició de guetos oberts o zones únicament Musulmanes. Aquestes són àrees en les que els no musulmans són bàsicament prohibits i que, si entren, que en realitat poden, seran amenaçats físicament. Aquestes zones no-vinguis, on fins i tot els treballadors de la comunitat no musulmana no són benvinguts, estan a tot Europa en l’actualitat. Sorprenentment, els moviments musulmans no es limiten, sinó que s’aventuren lliurement en qualsevol part del país l’amfitrió.

Com Salomó i Maqdisi assenyalen, l’hègira és un directe i complert intent polític de soscavar la cultura i els valors del país d’acollida
i reemplaçar amb l’Islam i la Llei Divina. És una migració insidiosa on busca la transformació de la cultura, els comportaments, els costums, les normes i les lleis de una societat d’acollida per difondre l’Islam i l’establiment d’un estat islàmic. Les etapes del Hijra són molt evidents en major o menor grau en totes les societats occidentals actuals. Irònicament, les nostres societats democràtiques obertes amb llibertats i mandats constitucionals d’expressió de religió i de reunió tenen facilitat aquesta marxa cap a la desaparició mateixa de la nostra forma de vida.

“Modern Day Trojan Horse” hauria de ser de lectura obligatòria per a tots els ciutadans de Democràcies occidentals que necessiten amb urgència entendre la Hègira i l’amenaça que representa. El llibre dona l’alarma per a l’avaluació acurada de el que pot semblar una pràctica religiosa innocent enmig de nosaltres, però té motius sinistres per transformar les nostres societats de sempre.

AGAFEU-SE FORT JA QUE EL NOSTRE SISTEMA ÉS INERT AL DAVANT D’AQUESTA SITUACIÓ, POLÍTICS I RESTA DE SISTEMA S’HAN CONVERTIT EN PIDOLAIRES DE DINERS I ACTUALMENT GRÀCIES AL PETROLI HI HA GENT QUE EN TENEN MOLTS. ALA AL BAR. BOOOOOOOM

Publicat dins de Uncategorized | 1 comentari